Divendres 20 de juny de 2025
Ha estat una experiència molt positiva, duita a terme en un clima de gran tranquil·litat i excel·lent actitud.
Hem constatat que els contes -tant els populars com els d'autor- els estimulen la imaginació, els permeten "viure" les situacions de conflicte o perill dels protagonistes des de la seguretat, els milloren la capacitat d'escolta atenta, fomenten el respecte als altres i, sens dubte, treballen estratègies de lectura, sense la necessitat d'haver d'enfrontar-se amb textos escrits de certa complexitat.
Volem animar les famílies a llegir i a explicar contes als seus fills, fins i tot quan aquests ja són capaços de llegir tots sols. La lectura en veu alta per part d'un lector expert els fa entrar en contacte amb les característiques del llenguatge escrit i els aplana el camí per a la comprensió lectora autònoma. Els relats orals estimulen especialment la imaginació, l'atenció i la concentració, i ajuden a millorar el llenguatge amb la inclusió de vocabulari nou i fórmules d'inici i final. A més a més els contes ajuden a entendre i expressar emocions (la por, l'amistat, la gelosia, l'alegria...) i fomenten l'empatia. I no oblidem que enforteixen els vincles d'afecte i són una font de plaer!
Els quadernets "Els meus contes", ja acabats, es duen a casa i així els infants poden recordar les diferents històries i en poden parlar amb la seva família. En alguns casos el contacontes parteix de qualque llibre o àlbum il·lustrat, i llavors els infants aferren una petita imatge de la coberta del llibre. Però en altres casos els contes o rondalles no tenen imatges i aleshores serveixen especialment per a activar la imaginació, per a "veure" només amb el pensament tot el que diu el text. Hi ajuda la pols màgica que na Margalida posa damunt el cap als qui en volen.
Aquí els infants han representat una escena del conte "La bella dorment".
Aquí han dibuixat un personatge que la rondalla "Els tres desitjos" descriu així: "... una dona petitona i eixerida, amb una coroneta al cap, vestida amb una túnica i un mantell que ningú no hauria pogut saber si era teixit de fum, de neu o de boira. A la mà duia una vareta que brillava com si fos d'argent viu." (Del llibre Per fat i fat, editorial Moll)
